Grup d'estudi dels briòfits i líquens dels Països Catalans

El dissabte 17 de febrer es va fer la sortida programada del grup Brioli al massís de Céllecs, ubicat dins els límits del Parc de la Serralada Litoral, integrat a la Serralada Litoral Central, una de les zones granítiques més importants de Catalunya. Va ser una jornada de més de vuit hores on es barrejava el senderisme i la prospecció brioliquenològica amb l’objectiu de mostrar als assistents alguns dels líquens més interessant de la zona i la descoberta de briòfits en una zona encara poc estudiada per aquest darrer grup d’organismes. Tot fent camí, vàrem visitar, entre d’altres punts d’interès, el Turó de Céllecs, la font de Sant Bartomeu i els prats de teròfits de La Roca del Vallès. Durant la jornada es van observar més de 20 espècies de briòfits, entre elles, Hypnum cupressiforme var. cupressiforme , Frullania dilatata , Frullania tamarisci , Tortella squarrosa , i multitud de líquens, entre els quals, Lasallia pustulata , Cladonia cervicornis , Cladonia mediterranea i Parmotrema

Ens plau compartir amb vosaltres la Memòria Anual de BrioLi-PPCC:   Descarregar document

El dissabte 16 de setembre es va fer la sortida de grup per visitar tres localitats diferents de la zona volcànica de la Garrotxa. En una d’aquestes localitats va ser possible observar l’hepàtica Mannia fragrans (Balb.) Frye & L. Clark, espècie protegida que té, en aquest punt, un dels dos únics llocs on es coneix de tota la península ibèrica i que dona a la zona un incentiu addicional de cara a la seva futura conservació. Pel que fa als líquens, la zona visitada ja ha estat força prospectada com es demostra, entre d’altres, amb el “Catàleg dels líquens de la Garrotxa” del Dr. Esteve Llop i que, desinteressadament, el responsable de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN ens va donar a cada un dels presents. Tan sols esmentar que la majoria dels líquens observats són típics d’ambients nitròfils, fet que demostra la forta presència i activitat humana a la zona que la fa especialment vulnerable. A continuació, algunes fotografies de la sortida: Mannia fragrans  (Balb.) Frye & L.

El passat dissabte 11 de març de 2023, el grup Brioli, integrat dins la Institució Catalana d’Història Natural, va prospectar les immediacions de la riera de Clariana (Anoia) en una excursió guiada per la Sra. Mercè Cartanyà, membre del grup. Es van prospectar principalment margues grises, gresos i guixos de l’Eocè-Oligocè en zones de pineda de pi blanc amb sotabosc de timonedes i brolles gipsícoles així com una petita franja amb bosc de ribera. Després d’identificar les mostres recollides, podem confirmar que es van trobar un total de 81 líquens, 2 fongs liquenícolas i 22 briòfits (19 molses i 3 hepàtiques). Tota aquesta informació, obtinguda en una àrea força desconeguda pel que fa al coneixement dels líquens i briòfits que s’hi troben, aporta una informació molt valuosa per complementar el coneixement sobre la distribució i hàbitats d’aquests organismes a Catalunya. Deixem a continuació algunes imatges de la sortida: Dr. Jover, descrivint els trets característics d’un briòfit  Dr. G

El passat dissabte 1 de juliol es va fer la sortida de grup pels voltants de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), concretament a les zones del Bosc de Bosoms, Bosc del Bancell i Guixers. Aquesta sortida tenia l’al·licient de servir per a prospectar una de les zones de Catalunya més mancada de dades sobre briòfits i líquens. En total vàrem ser 10 persones, briòlegs i liquenòlegs, que vàrem trobar gairebé mig centenar de briòfits i un centenar de líquens i fongs liquenícolas, alguns d’ells encara pendents de ser identificats al laboratori. Entre la multitud de mostres identificades, destaquem Solorina saccata (L.) Ach., Cetraria islandica (L.) Ach., Normandina pulchella (Borrer) Nyl. i Leptogium hildenbrandii (Garov.) Nyl. pel que fa a líquens i Aneura pinguis (L.) Dumort., Cryphaea heteromalla (Hedw.) D. Mohr, Palustriella commutata (Hedw.) i Syntrichia papillosa (Wilson) Jur., Preissia quadrata (Scop.) Ness, Encalypta streptocarpa (Hedw). pel que fa a briòfits. Tot seguit adju

Els líquens són fongs que han adoptat una estratègia de vida en simbiosis amb algues verdes o cianobacteris. Fruit d’aquesta simbiosis és la formació d’un cos vegetatiu estable i perenne que anomenem tal·lus liquènic . El tal·lus dels líquens pot tenir diferents formes i mides, que poden anar des de molt simples a altament estructurades. Així, tenim tal·lus leprarioides on el tal·lus és format pràcticament per un conjunt de grànuls dispersos, sense cap estructura definida, tal·lus crustacis en forma de crosta adherida al substrat, tal·lus esquamulosos formats per minúscules esquàmules, tal·lus foliacis en forma de làmines més o menys lobulades i unides al substrat per rizines, tal·lus fruticulosos que creixen de forma tridimensional i, fins i tot, tal·lus compostos , on en un mateix liquen podem veure una combinació dels tal·lus anomenats anteriorment. Tot seguit en mostrem uns exemples: Cladonia sp. (tal·lus compost) Peltula euploca (tal·lus esquamulós) Ramalina farinacea

  Una nova iniciativa ha entrat a formar part de la ICHN, el Grup d’estudi dels briòfits i els líquens dels Països Catalans (BrioLi-PPCC).  Els objectius principals de BrioLi són la promoció de l’estudi dels briòfits i els líquens als Països Catalans, aglutinant els experts i els naturalistes interessats en aquests grups biològics. Amb el nostre treball i coneixement, volem ser el referent per als governs, tant a nivell estatal com municipal, i per als gestors dels espais naturals per a posar en valor els briòfits i líquens dels Països Catalans. Malgrat siguin dos grups biològics filogenèticament molt distants, regne Plantes i regne Fongs, comparteixen els mateixos hàbitats i certes tècniques d’identificació i estudi: lupa de camp per a la seva observació al terreny i l’anàlisi dels seus caràcters microscòpics al laboratori. Els hàbitats que acullen briòfits i líquens s’enfronten a una amenaça creixent a nivell mundial. La freqüentació dels espais naturals pot afectar irreversiblemen